Biografia

Maurizio Gnerre és un lingüista-antropòleg italià (Casale Monferrato, 23/05/1949). Les investigacions de camp es desenvolupen principalment a l’Amèrica del Sud (en especial a la regió alta-amazònica) i a Mèxic. Els seus temes d’especialització són: contactes lingüístics en situacions d’expansió colonial i minissera, ideologies de les llengües i del llenguatge. Les llengües que treballa són el shuar/achuar, de la família aeroportuària (Jíbara), i el ombeayiüts (Huave). Va estudiar lingüística a la Universitat de Roma (la Sapienza) i antropologia a la Universitat de Berkeley (UCB). Va treballar com a docent (amb diversos títols acadèmics a les universitats italianes de Florència, Bolonha, Roma, Cassino i Nàpols. Fora d’Itàlia va exercir com a professor a les universitats de Campines (SP, el Brasil), Muqdishu (Somàlia), Addis Ababa (Etiòpia) i Vitoria-Gasteiz (el País Basc). És l’autor de molts assaigs i de dos llibres: Perfil de una lengua amazónica (Vitoria, Universitat del País Vasco, 2000) i La saggezza dei fiumi (Roma, 2003).

Projecte

​En alguns casos, pobles que, com molts altres, haurien abandonat les llengües dels seus avantpassats que van tombar l’actitud política de “re-fundar” els seus llenguatges amb els seus instruments al seu abast: alguna cosa de lèxic de tot el món present en la memòria d’alguns ancians i les estructures morfosintàctiques de la llengua dominant. Conec directament tres casos d’aquest tipus, però sé que en el món existeixen diversos altres casos més. Els tres casos sobre els quals treballaré, tracten de posar en evidència les dimensions històriques i polítiques que fan de rerefons en aquests processos de “reinvenció” de llengües “perdudes” (o millor, assassinades) són: la llengua dels afrodescendents del Cafundó (Sao Paulo, el Brasil), la zona dels záparas (regió amazònica de l’Equador) i la zona dels pataxós de l’estat de Bahia (el Brasil). En cada cas, la “re-invenció” se sustenta en visions locals, polítiques i ideològiques. En el tercer cass, la llengua, anomenada Patxorrã, ja s’ensenya a l’escola indígena bilingüe de Coroa Vermelha (Bahia, el Brasil).