Estades temàtiques / LGTBIQ+ / Olot
ANN MARIE WILSON
Del 18 de febrer de 2020 al 28 de febrer de 2020
Biografia
Ann Marie Wilson és professora adjunta d’Història al Leiden University College. Formada com a historiadora d’Estats Units, ha escrit sobre l’activisme polític de les dones al segle XIX. Des que es va mudar als Països Baixos el 2011, ha canviat el seu enfocament d’investigació a la història moderna holandesa. Està particularment interessada en les històries entrellaçades de la migració, la diversitat sexual i la identitat nacional holandesa. El seu treball actual examina el paper dels activistes holandesos en l’organització transnacional LGBTQ des de la dècada de 1970, amb un enfocament en l’International Lesbian Information Service (ILIS), un grup que es va separar de la International Gai Association (més tard ILGA) el 1980 i va romandre actiu fins a la dècada de 1990.
A l’aula, Ann ensenya història global, història queer i mètodes d’investigació històrica, així com un curs d’aprenentatge de servei sobre educació multicultural a l’Haia. Juntament amb Andrew Shield, és coorganitzadora de la Xarxa d’Història Queer de Leiden.
Projecte
A Faber escriuré un article sobre la resposta holandesa a la campanya Save Our Children de 1977 d’Anita Bryant, la cantant pop americana que va dirigir una reeixida acusació per fer retrocedir una ordenança de drets civils dels homosexuals a Florida. Si bé aquest episodi va ser una fita important en la història dels Estats Units —revitalitzant el moviment de gais i lesbianes i impulsant un ball polític de llarga data amb la dreta religiosa— també va tenir repercussions a l’estranger. Als Països Baixos, la campanya de solidaritat va donar lloc a noves formes d’organització política, així com a noves idees sobre la identitat nacional holandesa i la seva relació amb els drets LGBTQ.
Escriure, descansar i reflexionar a la muntanya
Olot és un lloc meravellós on fer un retir i treballar en el projecte d’un mateix. Cada matí, sortia al balcó i mentre observava l’horitzó pensava: «és un regal poder ser aquí!ۚ». Llavors esmorzava i començava el meu dia, asseguda al còmode escriptori amb vista sobre el paisatge volcànic, verd i ric. Em posava a escriure durant unes hores i, després, anava a passejar pel poble o pels turons, per aclarir la ment i pensar en els pròxims passos de l’obra. A la nit, sempre compartíem un àpat festiu amb els companys.
Cap de nosaltres sabíem com serien d’important aquestes trobades nocturnes. Abans de venir a Olot, crec que tots imaginàvem passar les hores a soles treballant dia i nit. Per descomptat, durant moltes hores era així, però cada vetllada ens reuníem i intercanviàvem idees sobre els nostres treballs, rèiem i parlàvem de qualsevol cosa. Per a la nostra estada temàtica, compartíem molts interessos i experiències, però també teníem moltes diferències, i va ser un veritable plaer. Va resultar molt interessant comparar les nostres perspectives, perquè veníem de països diferents, i de diverses disciplines i camps literaris. Crec que això és la meva part preferida: aprendre
sobre aproximacions tan variades a la narració. Com a historiadora, va ser especialment enriquidor passar temps lluny de la meva bombolla acadèmica habitual.
I, per últim, em va encantar tenir la possibilitat d’aprendre més sobre Catalunya i del paisatge cultural, històric i intel·lectual tan ric de la regió. Això va ser gràcies a les activitats organitzades per Faber i a simplement passejar pels carrers d’Olot. Un moment clarament destacable de la residència va ser l'excursió a Barcelona per visitar el Casal Lamda, el centre de la comunitat LGBT actiu des del 1978. Vaig conèixer investigadors que treballen en projectes similars al meu, i vaig gaudir de la visita per les col·leccions d’arxiu tan grans que té el centre. En els pròxims mesos, un dels meus ajudants de recerca universitaris als Països Baixos tindrà l'oportunitat de contribuir als seus projectes de recerca des de lluny, estudiant cartes entre activistes espanyols i holandesos durant els anys setanta i vuitanta. Això, a més de ser molt divertit, suposarà una gran oportunitat per ampliar la comprensió de la història queer transnacional.
Gràcies, Faber, per aquesta meravellosa oportunitat! Ja trobo a faltar la vista des del meu escriptori.