sobre aproximacions tan variades a la narració. Com a historiadora, va ser especialment enriquidor passar temps lluny de la meva bombolla acadèmica habitual.
I, per últim, em va encantar tenir la possibilitat d’aprendre més sobre Catalunya i del paisatge cultural, històric i intel·lectual tan ric de la regió. Això va ser gràcies a les activitats organitzades per Faber i a simplement passejar pels carrers d’Olot. Un moment clarament destacable de la residència va ser l'excursió a Barcelona per visitar el Casal Lamda, el centre de la comunitat LGBT actiu des del 1978. Vaig conèixer investigadors que treballen en projectes similars al meu, i vaig gaudir de la visita per les col·leccions d’arxiu tan grans que té el centre. En els pròxims mesos, un dels meus ajudants de recerca universitaris als Països Baixos tindrà l'oportunitat de contribuir als seus projectes de recerca des de lluny, estudiant cartes entre activistes espanyols i holandesos durant els anys setanta i vuitanta. Això, a més de ser molt divertit, suposarà una gran oportunitat per ampliar la comprensió de la història queer transnacional.
Gràcies, Faber, per aquesta meravellosa oportunitat! Ja trobo a faltar la vista des del meu escriptori.