Quan em van convidar a parlar del meu viatge personal i de la meva recerca a un grup d’estudiants de Secundària de l’escola Petit Plançó, el fil conductor que semblava vincular ambdues coses era l’interès pel lloc i la mobilitat: com ens aferrem al lloc (el lloc on hem nascut, on hem viscut o amb el qual sentim un vincle emocional) i com això es reflecteix en una sèrie d’expressions artístiques. Vaig parlar dels llocs on vaig viure (des de la frontera gallega fins a Escòcia) i de com això ha influït tant en les meves novel·les publicades com, de manera més directa, en la meva recerca sobre els compositors exiliats d’Espanya i Catalunya i sobre les geografies urbanes i les arribades del fonògraf a la Península Ibèrica. Un desafiament en particular va ser explicar als estudiants el que era un fonògraf, ja que ells escolten música sobretot en el seu mòbil o ordinador portàtil, per la qual cosa la idea d’un dispositiu que s’utilitza només per escoltar gravacions musicals sembla terriblement antiquada a aquestes altures.