Dimarts al matí vam pujar a la Garrotxa a experimentar uns tastets del que serà la propera edició del Sismògraf, que tindrà lloc a Olot del 20 al 23 d’abril. Vam passar per una escola de monges, vam veure assajos de dos espectacles al Teatre Principal i fins i tot vam tenir temps de fer una escapada a un bosc a tocar d’Olot, amb bicicleta i amb auriculars. Rèpliques, ones expansives i explosions variades se succeiran a la capital de la Garrotxa d’aquí a dues setmanes. Comencem!

Després d’un agradable viatge per la Catalunya central amb l’Anna i la Maria de Cosmica, on certament vam agafar el camí més llarg però no per aquest motiu ens ho vam passar menys bé, vam arribar a Olot i de seguida vam dirigir-nos a l’Escola Cor de Maria. Entrar, de bon matí, a un gimnàs on un grup d’adolescents està realitzant activitat física suposa un xoc olfactiu considerable, però tot i la sobredosi d’hormones i feromones de la sala l’experiència va resultar força satisfactòria. Resultava una mica difícil trobar la ballarina Greta Bernotaite, prima i menuda, entre la massa d’adolescents que es debatien entre fer-li cas o aportar la inevitable brometa, però un cop localitzada vam poder comprovar com aquest grup d’alumnes de 4t d’ESO es comportava prou bé. L’adolescència és una etapa molt difícil, ja ho sabem: cossos en procés d’expansió, parts més desenvolupades que d’altres, bigotis incipients en rostres de nens, companys de diferents mides i proporcions… Tots seguien les instruccions en anglès de la ballarina i artista lituana, que ha realitzat una estada a la Residència Faber. I al final li van dedicar un “Thank you Greta!” col·lectiu i tot.

Tot seguit ens vam dirigir al Teatre Principal, on vam ser testimonis d’un assaig del Colectivo Lamajara, que presentaran el seu Dispositivo Labranza el 22 d’abril al Pla de Can Marcé. El grup format per Reinaldo Ribeiro, Paloma Hurtado i Daniel Rosado també està realitzant una residència d’un mes a la Faber, on ha pogut investigar sobre els moviments i la fisicalitat pròpia del treball agrari, en contacte directe amb pagesos de la Garrotxa. El seu projecte s’ha estat gestant durant més d’un any, amb residències artístiques a La Gomera o a Alanís de la Sierra, i ha consistit en la combinació del treball agrari pròpiament dit amb la recerca de sintetitzar els moviments de les diferents accions que comporta (cavar, sembrar, recollir…). El Colectivo Lamajara no s’ha volgut quedar en la imatge literària o cinematogràfica que tenim d’aquesta feina, sinó experimentar en primera persona la relació amb la terra, reflexionant al mateix temps sobre el retorn a la vida rural que cada cop és més comú entre la gent de ciutat, i quines diferències hi ha entre les tasques del camp a l’actualitat i les de fa quaranta anys. Els seus moviments interactuen amb uns pals de fusta que sintetitzen a la perfecció qualsevol tipus d’eina (sempre amb un mànec d’aquesta forma) i que permeten realitzar les accions bàsiques d’agafar, estirar o empènyer. A partir d’aquesta pràctica han desenvolupat una tècnica d’entrenament, anomenada Lábrate, que mitjançant el joc i l’acció pretén arribar a un estat físic determinat. El seu projecte té una triple vessant: la social, a partir del contacte directe amb la gent de la comarca; l’educativa, amb el desenvolupament de la seva pròpia tècnica i la realització de tallers; i l’artística, amb la creació d’una peça o dispositiu coreogràfic per a tres o més ballarins. Aquest es realitza a través de la combinació d’estructures i pautes de moviment amb la improvisació, acompanyada de la presència d’una trentena de voluntaris.

El Dispositivo Labranza ja s’ha començat a manifestar en forma d’Ona expansiva a Sant Pere de Besalú i Les Planes d’Hostoles, i el proper 7 d’abril arribarà a La Vall d’en Bas. El dia 30, igualment, el Colectivo Lamajara portarà el mateix projecte a Mataró, ciutat que també s’ha mostrat interessada en aquesta proposta.

Sortint de l’assaig vam entrar a la platea del Principal, on el coreògraf Ramon Baeza dirigia als més de cent adolescents que participen al programa Tots dansen. Es tracta d’un espectacle protagonitzat per alumnes d’educació física d’instituts i escoles de secundària d’Olot (Escola Cor de Maria, INS Bosc de la Coma i CEE Joan XIII) i que s’estrenarà el divendres 28 d’abril. La representació serà la clausura d’un projecte que han dut a terme més d’un centenar d’estudiants als respectius centres d’ensenyament durant un trimestre escolar. Tots dansen és un projecte de pràctica artística a l’aula i està destinat a introduir i apropar el llenguatge del moviment i la dansa contemporània al públic més jove. Una barreja de “disciplina, carinyo i humor” és el que cal, segons Baeza, perquè els joves ballarins facin cas al coreògraf (assistit per Jess Padrosa) i aconsegueixin, alguns, el miracle d’haver començat el projecte tancats (literalment) amb les tan característiques espatlles encongides de l’adolescència i acabar-lo traient pit i sense vergonya. Aquell alumne que potser no destaca a l’aula sí que pot fer-ho a dalt d’un escenari, i el grau de satisfacció que pot experimentar l’alumne, davant dels seus companys i professors, i del propi coreògraf, és quelcom que enriqueix molt més que totes les hores de classe i estudi juntes. Baeza reconeix que els adolescents l’han sorprès positivament, i que després de treballar a vuit instituts de set ciutats han passat més de 1.800 alumnes per les seves mans, o sigui que s’ha trobat de tot. El projecte Tots dansen es troba a la seva cinquena edició, i cada any creix, imparable, i molts instituts repeteixen, encantats amb la proposta. Un projecte que apropa la dansa als instituts i funciona? Encara podem tenir esperances en l’espècie humana.

També vam poder veure un fragment de l’assaig de l’espectacle, on fileres de joves ballarins van desfilant a diferents ritmes i velocitats al ritme d’una versió per orquestra del Chan Chan de Compay Segundo (“De Alto Cedro voy para Macané / Luego a Cueto voy para Mayarí”). La processó té quelcom de marcial, festiu i hipnòtic al mateix temps, com una desfilada infinita d’adolescents que, sorprenentment, fan una cosa al mateix temps i sense queixar-se massa. Quan venia una versió d’un tema de Coldplay també per orquestra, Ramon Baeza va aturar l’assaig per donar indicacions i els va dir “Ahora viene el trozo de ‘No lo soporto’”. Els adolescents fingien queixar-se, tot mirant furtivament les càmeres que els estaven enregistrant.

A continuació vam agafar el cotxe i ens vam plantar a un bosc molt a prop d’Olot, on els Artistas Salchichas (sí, ho he escrit bé) presenten Hablar con las plantas, un recorregut mòbil que s’inicia a la Plaça Estrella. La parella formada per Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana uneix la tradició paisatgística de l’Escola Pictòrica d’Olot amb la reivindicació de la passejada tranquil·la i sense rumb aparent. En els temps que corren, on passem (tots plegats) la major part del dia asseguts davant d’una pantalla, els Artistas Salchichas ofereixen un viatge sensorial, un recorregut pausat sense intenció ni objectiu, en un entorn natural a tocar d’Olot. La natura contra el running i la pràctica de qualsevol activitat programada, i el gust del passejar pel passejar mateix són l’essència d’aquesta peça creada per la colombiana i l’olotí. Vam poder experimentar breument l’obra, gaudint al mateix temps d’un paisatge amable i ple de verd acabat de brotar que, tot sigui dit, un matí d’un dimarts laborable és quelcom que carrega bastant les bateries.

El nostre dia olotí va acabar amb un dinar excel·lent (gràcies per la recomanació, Rosa) i un retorn a Can Fanga més plàcid i ràpid. D’aquí a dues setmanes tornarem a Olot, on esperem viure quatre dies de moviment, tremolors, dansa i erupcions variades. Si encara no coneixen el Sismògraf… no esperin que els ho expliquin!