Estades temàtiques / Ciència, tecnologia i humanitats o humanitats digitals i ciència? / Olot

IRIS PARRA JOUNOU

Del 12 d'abril de 2021 al 23 d'abril de 2021

IRIS PARRA JOUNOU
Investigadora predoctoral
Barcelona (Catalunya)

Biografia

Humanista i infermera. Apassionada tant de la filosofia com de la recerca i la investigació científica; combina les seves àrees de coneixement  per a investigar les relacions entre ètica, política, art i salut. Actualment, doctoranda de filosofia política i moral, amb una tesi sobre l’ètica de la cura que pretén analitzar polítiques públiques de salut i la participació dels agents artístics i culturals en les xarxes de sosteniment de la vida a Catalunya. 
Poeta i cantant, li agrada explorar la combinació de totes les formes d’experimentació possible a través del so, la paraula i la imatge. Com autora, ha publicat quatre poemaris i he col·laborat en diverses antologies i revistes literàries. Trenar, filar tot allò que genera emoció i, després d’un goig passatger, dinamitar-ho tot per a crear de nou, des del marge. La seva premissa: contra la maça, art i rebel·lia.

Projecte

La salut no es redueix a una qüestió biològica que pugui ser tractada des del marc sanitari. Per contra, aquesta requereix una visió holística que incorpori una pluralitat de veus i agents i on les humanitats hi poden tenir un paper clau. El projecte vol, a través de l’ètica de la cura, repensar la pregunta fonamental sobre quin tipus de vida volem viure per tal d’establir un model alternatiu de polítiques i principis ètics que incorporin la intersectorialitat i la justícia social. En aquest context, l’Arts in Health obre la possibilitat d'una participació activa de les institucions culturals en la salut.

L’estada col·lectiva a Faberllulll Olot ha sigut un regal. Després de mesos amb dinàmiques d’investigació tancada a casa, activitats per videoconferència i limitació d’espais on compartir idees a mig desenvolupar, les dues setmanes de residència han suposat una alenada d’aire fresc, en sentit metafòric i literal.  

Els volcans d’Olot es van convertir en els espais on passejar al vespre i endreçar pensaments; els camps florits de colza, amb cavalls aquí i allà, allò a què saludar cada matí des del balcó de l’habitació. I sobretot, silenci. El trencament dels ritmes frenètics de la gran ciutat permet adaptar-se al tempo de la recerca, que no deixa de ser un rumiar, un mastegar, un paladejar experiments fins que prenen forma.  

Tanmateix, el que ha fet l’experiència veritablement enriquidora ha sigut el sentiment de comunitat; el fet de compartir, des de disciplines variades però afins, teòriques i pràctiques ha generat dinàmiques d’intercanvi, de plantar dubtes i desbrossar camins possibles. I n’estic agraïda. El caliu de sentir que la recerca és compartida, cada una mirant la complexa realitat des d’un angle particular, condicionat per un recorregut vital a vegades atzarós, i a la vegada vinclat al de les companyes és el que dota de sentit una estada com aquesta. 

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"