Una curiositat enorme. 

Potser algú es pot preguntar què és una residència per a creadors, estudiosos i científics, per anomenar, ras i curt, el que és la Faber Residency d’Olot. Quan ara fa exactament dos anys, vaig anar a la Ledig House, la residència d’escriptors i artistes que hi ha a l’estat de Nova York, molta gent em va preguntar què hi anava a fer, si algú controlaria si treballava, si hi havia activitats o horaris per complir…

Possiblement aleshores jo no sabia gaire tampoc què em trobaria allà. Ara, a Olot, hi he arribat amb una primera experiència feta, cosa que permet, també, aterrar-hi amb una idea més clara del profit que en pots treure. Portem una setmana i mitja de residència i el profit ja és immens. L’oportunitat de ser aquí, evident. Cada dia és una descoberta, una sorpresa, un enriquiment. Tot això pot semblar d’una mena de new-age tou, però, en realitat, no ho és gens.

La residència ─allotjament i estudi a l’hotel Riu Fluvià, on també tenim un apartament comú per a cuinar al migdia i passar-hi estones─ ofereix tot allò necessari per concentrar-se a treballar. Per treballar a fons en un projecte: l’Erga treballa en una novel·la sobre Mrs Gulliver; la Satu, en la traducció al finès d’El violí d’Auschwitz; el Noufel, en una obra de teatre que apunta directament sobre els extremismes; el Jorge, en la seva nova novel·la, sobre uns assassinats al Salvador dels anys trenta; en Philip, en un nou llibre de múltiples significats al voltant del mar; tots plegats m’han subministrat idees per a la meva nova ficció. La varietat de perfils i obres de cadascun dels primers estadants de la Faber Residency, també la varietat de sentits de l’humor i sortides, ha provocat una enigmàtica constel·lació d’entesa, d’intercanvi, de curiositat mútua, de creixement, de complementar-se els uns als altres. Això deu ser el més aproximat a la definició d’una residència per a creadors, universos en fricció que passen una setmana, dues o quatre a Olot, amb un rastre que queda, que restarà. No es tracta d’uns grillats tancats a escriure o dedicats al bressol de l’ego. Es tracta d’una interacció d’anada i vinguda, on el paisatge, l’entorn tenen un paper central: la línia de muntanyes d’Olot i els seus núvols vayredians ─no hauria pogut néixer a una altra banda, el pintor!─ acompanya i es fica ben endins dels creadors. En Philip va darrere de les aigües naturals on es pot capbussar per aquestes contrades, la Satu fa llargues caminades, amb en Jorge ens vam deixar impressionar per la sumptuositat de l’avinguda Malagrida i voltants, l’Erga ha quedat encantada amb una massatgista d’Olot que té cura de la seva esquena, el Noufel ja ha après un grapat de dites catalanes… Aquests escriptors i traductora vinguts de llocs molt diversos s’interessen per les peculiaritats de l’indret on són, pel menjar, per la ciutat, per les festes de Sant Ferriol, pel museu dels Sants (hi anirem demà) o pel que sigui que els crida l’atenció.

Aquests dies hem presenciat, amb il·lusió compartida, amb agraïment, l’excel·lent acollida i els preparatius de darrera hora per posar a punt la residència, tota la feinada que ha significat, des dels mobles per acabar d’adequar l’apartament fins als paraigües per si el setembre es desvetlla més plujós. Tothom se sent com a casa i treballant a gust. Tothom s’endurà un record intens i clar de la riquesa patrimonial, de Santa Pau, de la vall d’en Bas, de Besalú… Ara sembla tan clar que aquesta primera residència a Catalunya de creadors de tota mena havia de ser a Olot. Sembla tan clar que és una aportació d’anada i vinguda a la internacionalització de la cultura catalana. Sembla tan clar que el país l’ha de mirar com el que és, un projecte de país que permetrà ─als estadants i als catalans─ eixamplar horitzons! Ara tot just comença però a mesura que el projecte rodi, la corretja d’anada i vinguda es greixarà i Olot, Girona, Barcelona i moltes altres ciutats del país tindran l’oportunitat d’escoltar, de sentir, de rebre i d’embadalir-se amb escriptors, artistes, pensadors o científics d’allò més potents. De sentir una curiositat enorme pel que està passant a Olot. Aquestes són, debatut i comptat, les meves sensacions de tots aquests dies. Aquest és, crec, l’esperit de la Faber Residency.