Reflexions sobre la meva estada a Faber

Vaig assistir a Faber com a part de la residència temàtica sobre feminismes des de mitjan octubre fins a finals de mes. Vaig arribar a Olot amb poques expectatives pel que fa a la residència o al treball que duria a terme durant la meva estada a Faber. Havia estat treballant intensament en el meu doctorat durant els últims mesos, de manera que, sincerament, estava bastant cansada i tret de la meva feina, sentia que només volia descansar unes setmanes, fer llargues passejades per les muntanyes i gaudir del sol (que rarament veiem a finals d’octubre a Finlàndia!). Al final, vaig aconseguir fer una quantitat considerable de descans, caminar i prendre el sol, però el que em va sorprendre va ser l’impuls d’energia que vaig rebre en el meu treball mentre estava a Faber. Per això, no puc deixar d’agrair l’ambient extremadament amistós i obert de Faber, i la gent inspiradora que vaig conèixer durant la meva estada.

Quan vaig entrar a Faber, el capítol de complicacions del meu doctorat, que es va centrar en la concertació del treball i l’atenció de la dona des d’una perspectiva local, estava en la seva fase final, així com dos manuscrits d’articles. A més, havia estat pensant en temes sobre els quals m’agradaria investigar en el meu futur postdoctorat, tant de bo no tan llunyà. Aquests temes inclouen la cura i l’atenció des d’una perspectiva feminista, així com el fet de lamentar la maternitat. Així doncs, tenia en ment moltes coses.

Al final, em va sorprendre la quantitat de treball que vaig fer durant la meva estada de dues setmanes. Durant la meva estada, també em vaig adonar de com necessitava un nou entorn i gent nova, així com temps i espai per pensar i escriure. Faber em va donar tot això. Fins i tot ara, quan escric això al final d’un mes de novembre molt gris, segueixo sentint l’efecte energètic que Faber va tenir en mi. Fins i tot el meu doctorat no em sembla un objectiu tan llunyà com el que era fa un mes i mig.

Per últim, però no menys important, el més rellevant durant la residència va ser conèixer un grup de meravelloses investigadores, activistes i escriptores feministes. Compartir idees i experiències amb elles i debatre sobre els successos que tenen lloc arreu del món va ser revelador i molt divertit, malgrat que els temes (sovint relacionats amb els desenvolupaments antifeministes que tenen lloc a tot el món) eren bastant tristos. Al final, gràcies a Angela Fitzgerald, la residència va tenir com a resultat una proposta de llibre. Ara esperem bones notícies de l’editor. Mantinguem els dits creuats!