els nostres projectes, les nostres perspectives sobre diverses situacions polítiques i la nostra cultura queer local. A l’hora de presentar el meu treball, va ser una sensació orgànica, perquè ja havia entrat en un ritme de debatre temes queer i compartir recursos.
Pel que fa al treball en si, vaig aconseguir més resultats del que esperava. La Gavina i la Pepa s’asseguraven que teníem tot el que necessitàvem, i m’ajudaven (amb molta paciència) quan no aconseguia entendre la rentadora (perquè no estava en anglès). Sembla que no els resulta difícil dirigir el programa, però sé que és més difícil del que sembla. No m’havia imaginat que aniríem d’excursió, però el dia que la Pepa ens va portar a veure alguns llocs de la localitat va resultar ser una part fonamental de la meva estada. Ens va fer unir com a grup, i també apreciar la cultura catalana local que, d’altra manera, no hauria conegut.
Vaig deixar el programa (a contracor) amb una inspiració renovada i una nova perspectiva per a la meva novel·la gràfica. També m’emporto noves amistats. Me’n vaig sabent que tinc amics arreu del món i que hi puc comptar per a consells professionals, paraules d’ànims i coratge, o per compartir una bona ampolla de vi.