En col·laboració amb FaberLlull i Claude Escola d’Idiomes vaig fer una xerrada sobre la meva escriptura. La vaig anomenar Escriptura des d'un lloc de vulnerabilitat i curiositat. Vaig parlar de com faig servir l'enfocament antropològic per investigar i reflexionar sobre el meu món exterior i interior, i el vermell del meu llibre anterior i del text en què estic treballant ara. Vaig parlar de com l'escriptura em permet passar pel dolor i la pena, però també la sensació d'alleujament i llibertat que comporta. En això vaig subratllar que hi ha una línia fina, però important, entre ser personal i autèntic. Donant part de mi a través de l'escriptura, espero frenar amb l'estigma. El que experimento no és tan especial, tots patim, és part de ser humà. Em vaig sentir molt connectat amb el públic i quan vaig sentir que alguns havien estat plorant mentre llegia el meu text, em vaig sentir agraït, perquè espero que signifiqui que es van sentir connectats amb la meva experiència, i aquest sentiment connectat i lligat entre ells. És realment –crec– una bellesa de la vida.