Els dies 17 i 18 de setembre em vaig trobar a la Francesca Pujol Fabré, la Paquita, Girona per entrevistar-la. Durant les entrevistes, la seva filla Maria Ángels va fer traduccions del català a l'anglès. Li vaig fer preguntes sobre els seus records del franquisme a Espanya, els seus records durant l'exili i la seva experiència com a dona en l'època de la dictadura. Durant l'entrevista hem viscut moments molt emotius i intensos. Paquita té 89 anys. Va haver de fugir de Girona als camps de concentració d'Argeles a França quan tenia tres anys amb la seva mare, les seves germanes grans i els seus veïns. Quan van tornar de França, van descobrir que els seus dos germans grans estaven morts a la guerra. Algunes de les paraules de la Paquita: ‘’Recordo que l’estació estava plena de gent amb les bosses. Durant el viatge, les meves germanes es queixaven que estaven cansades i les seves coses pesaven massa. La meva mare es va aturar i va agafar l'abric de la meva germana i el va llançar per sobre del pont. "Ara ja no pesa", va dir. Portava la meva nina tot el camí. No me la volia perdre i recordo que estava molt contenta de tenir la meva nina amb mi quan vam arribar a França’’.