El que més m’ha commogut de la conversa amb Marta i Tina és la profunda preocupació que tenen pels immigrants gambians a Olot. Encara que m’hagués agradat haver sentit parlar-ne abans, encara estic disposat a prestar la meva veu al seu curs.

Han expressat entusiasme per la meva feina. S’han alegrat de saber que ja he escrit un petit article sobre una jove espanyola a Olot.

Parlem de la desigualtat de gènere a Nigèria. És una llàstima que a la Nigèria contemporània se segueixi dient a les dones que si no limiten els seus somnis, espanten els homes. Segueix sent una pena que les divorciades siguin estigmatitzades. La llista continua. Les dones estan començant a acceptar el repte. El món serà una llar acollidora per a les dones algun dia. Ho crec de debò.

L’escriptura és la finestra a través de la qual les generacions que encara no han nascut poden veure la vida que vivim. No hi ha res que les històries no puguin canviar. Mirem les històries a la Bíblia, i com controlen el món ara. Són històries! No obstant això, tot just es pot respirar sense ser referit a la Bíblia.

L’art és la forma en què documentem la història. L’art no pot ser escombrat sota la catifa. L’escriptura, les històries, faran del món un lloc millor. El mínim que puc fer és escriure.

Si no sabem d’on venim, com podem saber qui som? L’elecció és nostra: aprendre de la història o repetir-ne els errors.