Com ens comuniquem en una societat multiligüe? El rol de les polítiques de traducció i de la comunicació intercultural mediada

Institut d’Estudis Catalans | 13 de novembre de 2019

dimecres, 13 / de novembre / 2019 , Olot

Com ens comuniquem en una societat multiligüe? El rol de les polítiques de traducció i de la comunicació intercultural mediada

Com ens comuniquem en una societat multiligüe? El rol de les polítiques de traducció i de la comunicació intercultural mediada

A partir de la diversitat de llengües i cultures en diferents societats, la meva presentació es va basar en el concepte de polítiques de traducció i com aquestes poden observar-se, a través d’activitats concretes que realitzen els professionals de la comunicació intercultural mediada (com els intèrprets, els mediadors interculturals, etc.). Vaig decidir centrar la meva conferència en el context de multilingüisme a Xile, ja que és l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral. Això va implicar fer ús d’exemples i de categories determinades per la situació lingüística xilena, particularment amb la presència dels haitians (la llengua dels quals és el crioll haitià) i dels maputxe (un poble indígena que parla mapudungun).   

Considero que el més important de la meva presentació va ser destacar de quina manera les barreres comunicatives en les societats multilingües posen en risc la interacció entre l’esfera pública i les persones que parlen una llengua minoritària. Aquest problema és crític si pensem que és en l’esfera pública on s’assegura, a tota la població, la provisió de serveis bàsics, com l’accés a la salut, a l’educació o a la justícia. En conseqüència, el desenvolupament de polítiques de traducció, manifestades en la comunicació intercultural mediada, permet que les minories lingüístiques d’un país puguin beneficiar-se dels diferents serveis púbics, de la mateixa manera en què ho fa una persona que parla la llengua local (imaginem el difícil que ha de ser, en l’àmbit sanitari, lliurar un diagnòstic precís, en situacions en les quals el metge i el pacient gairebé no es poden comunicar per parlar diferents llengües). 

Al meu entendre, la provisió de serveis lingüístics, tals com la traducció i la interpretació, són essencials per aconseguir la integració de tots els grups que viuen en un mateix territori i, al mateix temps, permeten garantir la provisió de serveis públics bàsics. En altres paraules, vetllar per una comunicació efectiva implica abordar problemes importants, com ho són la discriminació i la segregació, la qual cosa incideix directament en la protecció dels drets humans. 

La conferència va tenir una durada de 30 a 40 minuts. Era una invitació oberta a la comunitat i estava dirigida, particularment, a persones relacionades amb els àmbits de la lingüística i de la traducció. Després de la presentació, vaig convidar al públic a fer preguntes o comentaris, a partir dels seus propis punts de vista. Els participants van fer diverses preguntes, relacionades amb el context xilè i la migració haitiana, amb altres tipus de col·lectius d’immigrants que no parlen la llengua local i, a més, comentem breument la situació a Catalunya.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"