Durant la meva estada a la residència Faber, vaig estar treballant en investigacions actuals que exploren la gestió i els interessos comuns entre parcs i museus com a institucions culturals. M’interessa el que aquestes institucions poden dir-nos sobre les polítiques culturals de les localitats.

Em vaig trobar amb Xevi Collell, de l’Ajuntament d’Olot, que em va portar al cim del volcà del Montsacopa i em va parlar dels plans de l’Espai Cràter, un nou museu que també serà un parc. L’Espai Cràter oferirà un nou espai verd que connecta la ciutat i el volcà, literalment i metafòricament. El museu no només pretén apropar el visitant a la història i geologia dels volcans, sinó activar un espai de discussió i debat, participació i enriquiment per als olotins. No es limitarà a mostrar coneixements, sinó que es convertirà en l’amfitrió de la creació de nous coneixements i de la innovació social a través de la col·laboració interdisciplinària entre científics, artistes, artesans, educadors, responsables de la formulació de polítiques i el públic en general.

A diferència dels models anteriors que estableix la C19, aquest museu actuarà més aviat com un parc, on, com argumenta la meva investigació, es fomenten diferents formes de muntatge i intercanvi i es poden solapar múltiples formes de participació. També reflecteix la identitat i els valors d’Olot que he observat com a resident: l’amor per al paisatge i per al medi ambient, la tolerància a la diversitat, el sentit d’autonomia i el respecte a la cultura local. Estic agraït a Xevi per donar aquesta perspectiva més àmplia.